11 últimes tendències gastronòmiques

1.- Vegetarians. O el que és el mateix que consumeixen carn de tant en tant i aposten per la flexibilitat –i concòrdia- entre vegetarians i omnívors. Això es tradueix en restaurants les ofertes gastronòmiques dels quals inclouen tant vegetals com a animals, encara que la proporció en carta és d’un 80% a favor del verd, preocupats per oferir una dieta saludable als clients, que busquen el productes amb certificacions ecològiques i s’interessen per treballar amb aliments de km 0

 2.- Locals grunge. NI un cartell, ni una pissarra amb suggeriments, ni un lluminós, gens que faci sospitar que estàs davant el local de moda a la ciutat. Dins tampoc molts luxes. Parets descarnades, cables pel sòl, llums somortes… Però un ambientazo que ho fluixeges… aquesta tendència ja està despuntant a Nova York i arribarà a nosaltres en breu

 3- Fusió invasive. La cuina és fusió en si mateixa des del principi dels temps, no és un invent modern, encara que a nosaltres no ho sembli. El que ocorre és que ara tot s’accelera i la facilitat en les comunicacions a travésde internet i les xarxes socials fa que disposem d‘ingredients de qualsevol racó del món amb una facilitat pasmosa. Els avantatges són molts però també existeixen inconvenients, el més greu que les generacions que ens succeeixin no arribin a saber mai a què sabien les llenties amb xoriço, per exemple, perquè a força de posar-los salsa de soia o sushimi amb ostres.

4.- El pa, el rei de la festa. Ni abans, ni durant, ni sense ell. Servir el pa a meitat del menú amb tota la cerimònia necessària i retirar-ho passats uns minuts és una nova moda. Els qui ho practiquen defensen que servir el pa com si fos un pas més del menú, és a dir un plat en si mateix, és una forma d’homenatjar a l’aliment més senzill i essencial –i ric- de la nostra dieta. Converteixen la seva arribada a la taula en un ritual: presenten solament un, gran, artesà, cuidadísimo, acompanyat de mantega, oli o altres condiments i una vegada que el client ho ha gaudit, ho retiren. Vist des d’aquesta perspectiva raó no els falta, però ho reconec, a mi em resulta estrany no poder tirar mà al pa a meitat del menjar, ens passa habitualment en restaurants d’alta cuina

5.-Cuina d’aprofitament. Es va acabar això de triar les millors peces. Posar fi al desaprofitament és una màxima. El repte per als cuiners més arriscats consisteix a demostrar que són capaços de fer grans plats amb les peces menys elegants. Si fa un parell d’anys la casquería ressorgia amb força, la tendència no s’ha parat aquí. Pells, espines de peix, tendons… El “trashcooking” que fa uns anys estava reservat a l’avantguarda ha saltat a la sorra dels restaurants comuns. Fins i tot espècies senceres (sobretot pescats i verdures) que es menyspreaven ara es recuperen amb resultats brillants. La cuina de l’aprofitament torna encastellada per la consciència social d’evitar un malbaratament innecessari.

6.- Cibermarkets gastronòmics.Amazon ha arribat al món de la gastronomia i amb ell la revolució de la distribució a través del gran aparador del seu+. En dues hores es comprometen a posar-te la compra a casa des de la tendeixi gourmet més exquisida o el celler millor proveït. .

7.- Clients opinadors. Qui acudeix a restaurants no es limita amb pujar les seves fotos a Facebook i compartir-les amb la família i els amics, el fenomen TrypAdvisor creix i es consolida perquè ven opinió i això és el que a la gent li agrada, la qual cosa vulgues. Que li guiïn uns altres com ell (gens d’experts, ni gurús) i poder guiar quan arribi el moment. El minut de glòria es repeteix i vas aconseguint pujar de categoria. Un joc amb vocació aspiracional que ha vingut per quedar-se, encara que als hosteleros no els agradi

8.- Barres d’alta cuina. Aquest concepte que ara està tan de moda va sorgir allí pels anys 70 i se li va ocórrer a Raimundo González Fruits alma mater de restaurant murcià El rincón de Pepe. Després Jöel Robuchon le copió la idea para sus Atelier y hoy en día son decenas de restaurantes en todo el mundo los que replican el modelo ¿Se puede servir –y disfrutar- un menú de alta cocina en una barra? Pues sí!!! Serà un model diferent, proper i informal que guanya adeptes.i va copiar la idea per les seves Atelier i avui dia són desenes de restaurants a tot el món els que repliquen el model Es pot servir –i gaudir- un menú d’alta cuina en una barra? Doncs sí!!!Serà un model diferent,proper i informal que guanya adeptes

9.- Plactón. Des de que un famós cuiner va començar les seves recerques sobre aquest ingredient marí fins que va poder patentar-ho com a producte alimentari van passar anys. Ara s’ha convertit en un dels ingredients de moda i s’empra el mateix per amanir un arròs que donar sabor a un pil-pil. La seva tremenda potència de sabor amb fortes notes yodadas ho converteixen en un potenciador de sabor sense igual per als plats de peix.

10.- Vaques sobremadurades. Si han convertit en la nena bonica dels asadores de tota Europa. Peces esplèndides que es deixen penjades en ganxos amb la humitat i la temperatura controlada durant tres, quatre i fins a sis mesos amb la finalitat que la seva carn adquireixi sabors complexos i matisos diferents als habituals.

Els carnívors s’han dividit, la meitat a favor, la meitat en contra. Els bascos –mestres asadores prestigiosos- defensen les maduracions curtes (entre 3 i 6 setmanes), però bona part dels professionals s’apunten a les llargues. Entre els quals han posat de moda les maduracions extremes,e han dividido, la mitad a favor, la mitad en contra. Los vascos –maestros asadores reputados- defienden las maduraciones cortas (entre 3 y 6 semanas), pero buena parte de los profesionales se apuntan a las largas.Entre els quals han posat de moda les maduracions extremes, Cárnicas Lyo,

distribuïdor madrileny que comercialitza vaques gallegues amb maduracions a gust dels seus clients entre els quals es troba el barceloní Lomo Alto (sota direcció de Carles Tejedor y Miquel Ristol) que presumeix de tenir el xuletón més car d’Espanya, Casa Paloma i El Nacional (tots dos a Barcelona) Casa Pena (Galícia) i els madrilenys Ponzano, SQD, .

11.- Pastisseries monotemàtiques. Es van acabar els genèrics, visqui l’especialització. No ho sabíem però nostres entranyables churrerías van ser la bestreta d’aquesta tendència que des de fa un parell d’anys arrasa a París i comença a estendre’s. El que mola no és oferir cent varietats de pastissos, sinó que en la tenda de eclairs elaborin 15, amb sabors i colors diferents, i els presentin perfectament alineats en mostradors de disseny.

Share this post

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *